La vida corre i passa

Avui el temps es rosega amb dificultat, mentre els instants es masteguen amb indignació, la d'aquell qui vol que siga retingut allò vertader mai no oblidat per qualsevol retruc de mala sort que la vida o tal volta la casualitat em plantifica. 
      Però bé, quin remei!!! El rapsoda continua el seu dia a dia, cant a cant, cuinant la realitat amb els guariments que té a mà. Poesia i para de comptar!!! El plor a voltes escau a la llàgrima i després l'alegria que es supernumerària; doncs al poal de les deixalles sentimentals. Buff! Fa sentor de malaguanyat, aquell sentiment que vull cantar i que per dissort se m'esberla. 
       La veritat és que les muses es desdibuixen entre rapsòdia i rapsòdia mentre la roda del destí continua rodant. Em preocupa el sentit del meu cant, com quan barates la bellesa d'un noi que la causalitat et trenca. Vull riure quan el plor siga Matèria de Bretanya. En fi, tan sols açò volia fer esment. Mentrestant, la vida corre i passa...

Comentaris

Entrades populars