Vaivè

 la selecta deliqüescència del torbament em fa gratar la [debilitat que ara em pertoca
conscient del tuacte faig giragonses deletèries encara que [estrafetes
les paraules desvien el seu decurs vers a vers
encara que llur capacitat curativa és palmària
trenque el gest de rapsoda
quan la rapsòdia és estoica
resta el consol de dir encara que per ofici
ahir vaig decapitar tota la literatura que no he escrit
-i així em va-
després reuniré sang amb revolta
l'ofici m'empeny la nuetor
de dir l'exacte aspecte de l'estat
nogensmenys radiografia indelecta de l'ara
no indica encara el tant per tant de patiment al rostre
tanmateix us dic que encara cabut resistesc
ni més ni menys que la ciència de l'estoica
vaga de dir que sóc un esteta en démodé
m'agrada cuidar els estigmes
per després aconhortar-me amb les delícies
pacient no obstant espere que tot s'allunye...
demà potser es repetirà tot aquest cafarnaüm deleteri
-quin fàstic!-
encara que orgullós diré que encara escric la sort que em toca
res... em fumaré la tendra costura de la malura
em fotré del seu repetit contrasentit
escopiré mil dicteris desesperat
i mentrestant cultivaré amb carinyo la planta de marihuana que [tinc al pati
- us ho promet m'agrada burlar-me del dany-
riu qui riu i quan pot
de pas les bales me les guardaré per al demà
així el dolç treball de la delectança caurà madur
- ei noi del meu cor no et preocupes encara tinc paraules de sobra per a tu  deixa que s'engrunse a pler la malaurança que li tinc amagades quatre malifetes que li donaran a on li han de donar   no et preocupes noi del meu cor-
i bé Bukowsky o res què us pensàveu...
he dit manta voltes que no sóc amic de les bones formes
un xic malparlat però sempre amb elegància
que rapsoda sóc encara  pese a qui li pese
res nois espere que aquest poema? servesca descarni a la puta [malaltia