Avançament del nou llibre memorialístic QUADERN DE TREBALL

Dimarts, 13 d'abril.- Diàleg a dues veus monologant amb acompanyament felí en to menor recalcitrant:

• Deies?
• Un dia vaig veure una carabassa volar.
• O no deies?
• És estrany però crec que estic enfollint.
• Eixa és la qüestió.
• Meu -diu el felí veient el seu amo desvariar.
• Encara que no t'ho cregues o siga irreal o increïble, en la meua ment això era tangible: tenia ales i tot!!!
• He de comprar, recorda-te'n, un crani d'esquelet per assajar els monòlegs que et declame quan estic mandrós. Per les meues venes em recorre una veritable sang dramatúrgica...
• És cara la visita a un psiquiatre?
• Pobre orat!!! No et submergesques en les intranquil·les aigües de la mar del magí que et portaran als verals de l'impensat...
• Tinc la impressió que serà divertida la visita al psiquiatre; com a les pel·lícules de l'Allen: sofà, mitja penombra i pseudopolicia en posat interrogatiu amb bolígraf en mà, preguntes indiscretes directes a un pobre pacient que no espera contar-li cap veritat sinó mitges mentides edulcorades amb una mica de fantasia, tot intentant no adormir-s'hi en l'intent i romandre serè.
• Meu... - de nou el gat, ara aconsella al seu amo que calle.
• ... i no et deixaran recuperar el trellat dels dies i del sol. No t'abandones, orat, que més val restar lúcid que flairar la pols del temps solitari i isolat. Decideix perquè la vida es fa...
• M'imagine un metge amb barba sense afaitar de quatre dies, cabells rulls desordenats, ulls saltironants amb ulleres d'intel·lectual interessat per la vida de l'altri en grau més elevat que l'interès per la pròpia, orelles grans sobresortides, com dues antenes parabòliques, preparades per captar el menor canvi de to en la conversa. Només accepte un arquetipus com el que he descrit, per això estic disposat a exigir una fotografia amb els seus honoraris, el nom i cognoms i el número de col·legiat.
• Meu, meu -doble queixa i preocupació incipient del gat per coses que als altres felins són pures bagatel·les, com la vida de l'ornitorinc en època de zel, les ximpleries imperdonables dels polítics quan s'alcen de dormir, les rucades perdonables dels polítics quan ja estan ben desperts, l'existència possible d'altres civilitzacions perdudes en el temps i tantes altres coses que a aquest gat no se li passen per alt.
• ...de trontolls i desequilibris que et desdauren l'esperit pur que tot adult hereta de la infància perduda, innocent. Sí, deixa lliures els teus pensaments que vagaregen segurs pels vímets dels anys, dels segles...
• Ben pensat podria fer-me un d'eixos exàmens psicològics experimentals que fan les universitats on estudien el comportament de la gent del carrer. Jo sóc gent del carrer? Sóc un escarabat?
• Meeeu!!! -exclama l'animaló ja fortament preocupat per la salut del seu amo i per la manca objectiva de menjar al seu plat de plàstic per a gats preocupadissos de mena.
• ...que passen sense fer. Pobre orat!!!
• Meu?