POETES CANSATS D'ENAMORAR-SE

poetes

cansats d'enamorar-se

versos

mal versiculats

dames

a les quals

la ignorància de saber-se

les fa meuques malgirbades

i els propòsits

(els bons)

que de cad'any

s'acumulen

en camarots atapeïts de bendades esperances

jo

que de tant en tant

mire

maldestre aparaule les ignotes geografies del sentir

sóc

destral i ploma

aigua ferida

so turmentat

que de vegades somia

amb Edens sospirs

la mirada

Júpiter

al Parnàs tot sia!!!

si en tot punt

(qui siga i jo)

siguem esclaus destins del desesper

i d'unànims retrets a la vida

enveges

(com qui parla de l'Amor en correcte)

-Dionís-

circul·lant tenebroses per l'Olimp

no fan més que el mal favor de desenquetar els Déus

que

com Tu

han aprés a la millor la lliçó

demà

serà un altre dia

un dia

simplement

les sorpreses del qual

en el calendari

estiguen posades

dos cafens

vint-i-dos cigars

deu adéus

i un aleluia

i eixes meuques ignorantes

s'abraçaran als seus "homes"

mentres els poetes

s'abraçaran als seus versos

no anhelant

sinó arruixats per la concupiscència de l'art i la "mala fama"

i el temps del temps

robat

i les sereníssimes repúbliques d'enlloc

ubicu Oracle

vaig vore

com els hòmens

en els hòmens dels hòmens

m'assenyalaven culpes altres que jo

endebades Cíclop

amb el seu ull

i la culpa

tombaren el cantó

i furiós de mi

vaig encreuar les mans

derrotat de tot

i de tu