l'estiu

calenda d'estiu
calor agraïda i ubiqua
cos delerós i ensems extrem
les gotes de núvol descansen amb el lent sossec d'una platja que ens soterra
i de més a més ens recorre sensual cossos tal volta nuets de candor
i goluts d'un sensual remoure de músculs i besades
després serà l'engrapada i comuna abraçada amb Posidó
que aconsella que la temerositat la deixem per als llençols
i eixa lluna que detenta màgica relació amb eixe bassal de gotes de núvol que es el seu Regne
ens deixarà un regust de cert salobre i sal en la boca
els músculs relaxats molls i tesos a l'arbitri de les ullades d'un sol llampant i líquid
quan de vegades somie etern els teus llavis de dolç encontre
em desfaig del sentit comú i deixe camí als teus cabells de negra estampa
que dolços em deleren quan els engrape amb desig i tacte desordenat
com caòtiques llampegades de segura nit i estanc arbitri

després oblidaré els tempteigs amb el desig obtús
abandonaré la platja solitària del desencontre
i arreballaré furiós el foscant d'un amor que mai no ha estat
esborraré el camí que vaig fer i renovellaré la senda que m'escau
pintaré els arbres de carn i ossos
dibuixaré els ocells de cel i etern
canviaré el regust dels meus ulls castigats per la injúria
i els donaré l'oportunitat de mirar els seus cabells de negra faiçó
caminaré l'oportunitat i del segur que entropessaré
però la calenda d'estiu ja m'aconhorta
i la calor ja és agraïda i ubiqua
deixant que les gotes de núvol descansen amb el lent sossec d'una platja que ens soterra...