LES FLORS DE LA MARE

...a la taula de marbre gris
hi habiten coses:
hi ha una ràdio que garla i garla
i com diuen:
"demà li tindre'm de fer
dinar per al senyor que tant xarra",
hi ha tabac, com no!!!,
hi han els obligats comandaments
per connectar i desconnectar els pensaments,
hi ha un joc per a xiquets
de sis a noranta nou anys, diu;
hi ha un rellotge de polsera
que descansa pacient dels seus viatges polars al meu canyell.

Però hi ha un objecte
singular, preciós i emocionant,
una gerra amb flors de Sant Josep
o Josefina
que és el nom de ma mare
i han vingut aquestes flors josefines
trameses per núvols,
flors blanques com la pell suau de la mare
precioses, singulars i emotives
com la seua veu
i dic sols una cosa:
"Gràcies mare"