DOCTOR FEEL GOOD

El blues rock va arribar a Gandia una nit d'estiu, les estrelles estaven estrelades i el doctor ens deia que se sentia bé. Gap em va dir que les manies no les curaven ni els metges i jo hi vaig assentir. Aquelles estrelles eren polars...bipolars...multipolars... com deia un meu amic estimat... i es movien taral·lejant els sons d'una banda canallesca de rock... sí, recorde els estius perduts rere els llençols d'una lluna llunàtica, d'uns llençols tacats de llum blanca i desdesig, com diu aquell poeta. Recorde com se negava l'eternitat i l'eternitat era un concepte que feia riure als psiquiatres que, alhora, es reien d'ells mateixos entre informe i informe i informe i informe que era deforme de tant uniforme.

A la millor, aquella estrella no era estrelada era, simplement, un desig de llibertat que aquella nit es va fer un poc real, sols un poquet...