Una missiva per a tu
El silenci tampoc és massa contundent. Ara per ara, la melodia, silent, continua entonant notes curtes, intenses, modèliques. No et demane cap impossible, respecte la teua vida i les teues circumstàncies. Accepte els meus erros i del cert que me'n penedesc d'haver-los-hi comès. Mea culpa. Sé que tu mai me'ls has posats en primer terme, sempre m'has somrís quan ho havies de fer. T'ho agraesc qui-sap-lo. A més, la puresa del meu sentiment no coneix ni de temps ni d'espai. T'estime cada volta més. I més. I més. I més. No cal dir que la fina costura del temps alimenta els meus desigs per tu. Purs. Diàfans. Perlats. A més, qui vol que els fets esdevinguen atrotinats. Cap dels dos. La prova és palmària i la paciència impol·luta. Estimar no depèn de moments buits on el que es fa és sumari, desapassionat, rutinari. Aquesta missiva és per i per a tu. L'elecció és clara: de la gota, el riu. No desitge tampoc incomodar-te, pressionar-te. Ja em coneixes, no sóc amic dels histrionismes. Ens porten a la imperfecció. Al desbaratament gratuït. Del segur que sempre tindràs un lloc privilegiat al meu cor. Caiga qui caiga. Ara per ara, desistir suposaria balafiar allò que ens importa: tu i jo. Sense res més. Tu i jo...
Atentament, un senzill rapsoda.
Comentaris