UNA VERITAT QUE ENS FARÀ LLIURES

L'exabrupte deixava lloc a un sospir concatenat d'estupefacció. Després va dir: "La veritat ens farà lliures". El receptor del missatge va fer cara d'a-què-ve-açò-ara, mentre l'emissor somreia sardònicament satisfet pel manlleu pamfletari. En realitat va deixar anar el primer que se li va ocórrer com una mena d'exercici dadaista de caire postmodern. La sala va executar un breu, contundent "OH" per subsegüentment decaure en silenci. El periodista que dirigia el debat electoral presidencial decisiu emès en directe es va quedar estupefacte davant les ordres que li donava el regidor de tancar el debat abruptament. El candidat opositor vers el qual les enquestes apuntaven una derrota electoral inexorable va repetir mirant a càmera: "La veritat ens farà lliures". Va deixar anar els ulls fatalment cap al contrincant, possible vencedor de les eleccions presidencials a la nostra República democràtica, es va quedar amb el dit índex assenyalant-lo i es va enretirar abruptament del focus de les càmeres. El candidat, possiblement guanyador segons les enquestes, es va quedar en blanc davant les càmeres: cosa que a posteriori el perjudicaria en el moment decisiu electoral, mentre el periodista li feia una darrera pregunta que ara quedava en el buit. El debat va deixar d'emetre's per ordre dels productors perquè una allau de telefonades d'arreu del país col·lapsaven la centraleta del canal televisiu que emetia en exclusiva aquell debat...
     Hores després el ara candidat favorit a la presidència de la República va aparèixer mort al seu despatx personal amb dos tirs al clatell. Segons després l'assassí fugia escales avall amb l'única veritat que no el feia lliure: la culpa.