La feblesa del rapsoda

Ara m'adone de la veritat del que he sabut, de la meua feblesa. Erre el meu camí reblert d'obstacles que m'impose. La cara se'm desfigura, encara que prenc alè, forces de debilitat. Em faig fort amb el meu ofici de rapsoda. Sóc com sóc, he d'acceptar la idea que el temps té sorpreses i malícia, beneiteria, a més de benifets, és cert. Rapsoda!!! El camí em diu, el corrent em guia. Desitge sort al caminant que sóc i que la feblesa no vença allò que sóc com a constitució, construcció. Verbalitzar, explicar, narrar, contar és una il·lusió en mans privilegiades, encara que oir-les també és un privilegi que el rapsoda agraeix de bestreta. En fi, manies de poeta i febleses de la vida.