Art Cromàtic

Quan els núvols estan a terra - Josep-Carles Català
 
quan els núvols estan a terra
(die verwandlung)
 

aquelles mans el tenien engalipat ros amb una piga en la galta
esquerra coixejava lleugerament de la cama dreta degut al lògic fet
del poc espai físic en què es movia altres trets físics els tenia però
aquells déus havien estat cars amb la seua gràcia eloqüent amb
aquells llibres que li donaven la justa alimentació que ell
demandava
o
que
s’havia
donat
a
demandar
aquella claustrofòbia per a un ésser aparentment llibert per a ell era
un do de déus un llit quatre parets i aquella alexandrina biblioteca
amb multitud d’esplais sales secretes estances de clàssics escales
vers què esgraons d’ensenyament però irremissiblement a les deu es
tancaven les dreceres i amb el sopar i l’obligat adormiment sense
lectura acabava el dia o la... o qui sap el que era i acostumat com
estava a no donar el bona nit més que a ell pròpiament s’adormia
els dies o el temps passaven així en aquella vida sense vida però
amb vida mes amb poca no se sap si alegre o trist o en una barreja
de sentits aquell matí es va alçar amb una lleu inquietesa una petita
part d’ella raïa en la normalitat en el silenci de les seues orelles en la
quietor en aquell estat de tranquil·litat prebèl·lica en aquella subtil
normalitat que anava més enllà d’aquella cristal·lina ignoració de
tot i del seu pacient diàleg amb les coses que anaven en aquella
closa estança des dels multiplicats llibres als murs barradors del
1Quan els núvols estan a terra - Josep-Carles Català
desig en la seua acomplida feina des dels inicis dels seus temps
acoblats al seu fat gregori s’alimentava per mitjà de l’ajut d’aquelles
mans mecàniques deus ex machina de llibres i cada hora dedicada a
un estricte règim dirigit per allò que ell considerava els seus
semblants de la teca [10-VI-2002; 6:47 p.m] no hi havia moltes més
coses sens dubte que li desagradaven dat el fet que aquelles mans el
tenien engalipat i un fort desig fruit de totes les qüestions que
s’havia pogut arribar a plantejar en aquella estança on l’únic paper
que coneixia era el tintat totalment prohibit grafiar com li havien
vedat aquelles mans mecàniques que contràriament sols es
comunicaven amb grafies però ell havia après l’art de llegir
primigèniament
–informació
primera
i
necessària
per
a
l’ensenyament lector introduïda verbalment fins els dos anys per
una minyona electrònica- per mitjà dels seus signes lliçons
adreçades incomprensiblement tan sols a la lectura com a qui se li
arrabassen les cordes vocals condemnant-lo a la insociabilitat
impossible que començaven a introduir-lo formalment en la
curiositat però implícita en el registre d’expressar allò físicament
parlar comunicar-se fer-ho endurar o intentar-ho –a qui?- i tantes
coses barrades que sabien que sorgirien conseqüències imparables o
implícites fins un dia nit o el que siga per sota d’aquella porta va
aparèixer un objecte estrany que donava sentit a la porta o allò-
paret recordem que era matí però gregori no ho sabia el van
despertar per última vegada aquells sons i es va alçar amb una lleu
2Quan els núvols estan a terra - Josep-Carles Català
inquietor i en veure aquell objecte rere la porta va entrar en lògica
tot l’entrellat va intentar recordar on havia vist aquella forma a
l’enciclopèdia ho va trobar i va donar nom al primer objecte
desconegut extern CLAU per tant tot allò era sols una porta i per a
ell era més que un símbol era una novetat on el concepte de llibertat
no verbalitzat prenia vivència en ell sense dissociar-lo de cloenda en
el seu pur estat conceptual [10-VI-2002;11:26-11:39 p.m.] aquella
mà per tant tenia la responsabilitat d’encetar coses noves coses
sabudes des d’aquelles fulles cosides i col·leccionades coses que no
eren coses però ho eren sense ser-ho i gregori en el seu cap una
mica rebolicat pretenia pensar en posar la clau en aquell pany que
era només allò-paret no se’n feia creus que obrir no fóra altra cosa
que començar la lectura diària que significara una altra cosa una
complexitat nova –bé una volta introduït el dilema podem
continuar la narració per no adormir-nos- resulta que va posar amb
la mà tremolosa la clau al pany i es va obrir espaordidorament la
porta com en un somni dins un somni gregori va fer la primera
passa oscil·lant dins aquella casa els seus ulls bocabadats miraven i
remiraven en cerca d’alguna cosa impossible més que una
fantasmagòrica paret damunt paret sostre sobre sostre trespol sota
trespol el desengany el va nafrar però el desig vivia malgrat tot i això
el va fer continuar per allò amb la clau en la butxaca es va passejar
per la inexpressió de cambres i habitacions passadissos aquella llum
familiar fins que va veure una porta perduda en aquell laberint llec
3Quan els núvols estan a terra - Josep-Carles Català
es va tocar la clau ja entenent el joc que tal volta se li proposava i
dreçant-se amb una decisió nova va ficar la clau i va passar allò que
tenia de passar una nova llum estrangera el va enlluernar –o
il·luminar- de món una bona estona com aquell que ix de nou de la
mare [11-VI-2002; 1:21 p.m.] amb un escorç les mans van recórrer
la in-habitació d’aquell espai en cerca d’un lligam on la ceguesa
perdera el nom moments els quals moriren per una més alta...
mentida... una altra mà el va recollir in albis i gregori va dir
perdone
em
pot
dir
l’hora un desig senzill
que va
ser
contestat 7:00 ell es va deixar caure damunt l’asfalt quan va sentir
el clàxon del que ell pensava un cotxe va alçar la vista va mirar les
rodes la porta la tapisseria que a penes es veia cuir roig el centrat de
les rodes i va riure tímidament mentre s’incorporava a la voravia la
redacció d’aquesta història pot enfilar-se en una llarga llista de
sorpreses peripècies històries va mirar la noia amb desig un desig
eròtic que el feia tibar un descontrol orgàsmic estudiat però açò és
millor viure-ho la va fitar però amb ulls amagats era castanya ulls
llargs cames verdes cabells ben fets malucs sinuosos amb un deix
deliciós sexe sexe però pot pensar que vull la còpula quan sols volia
parlar dilema mascle------ va girar la cara quan ella es disposava a
mirar-lo ell va erràtic desadreçar el pas cap a ella la ciutat tanmateix
era grandiosa els edificis demanaven sexe les papereres mantenien
relacions extramaritals amb flascons de vidre i aquell vell tramvia
no negava ser l’avi elevat en la seua vellesa i els fums i mentres el
4Quan els núvols estan a terra - Josep-Carles Català
seu pas rere ella la distància d’una timidesa ambdós la mateixa
porta a la fi que es tancava en el número 7 d’aquell carrer d’aquella
ciutat que tal volta reca de dir però no la primera nit la va passar
observant com aquell fantasma en el banc de l’estació la marea
passa i ell estanc sense cara sense bitllet de tornada i dorm on siga
on importe poc on el dia despunte amb la faç banyada de dia es
desvetlle (què importa un dia més si estàs ferit) i preguntes perdone
em pot dir l’hora les 7:08 i impacient t’acostes a aquell 7 i esperes
com un moble més en el desig va llegir no recorda si d’Aracil que
tota la filosofia transcendental la façana era bonica sobretot per
aquella canalera es va obrir la porta grinyol de frontisses es va posar
la camisa dins el pantaló es va posar roig quan el va mirar també el
món els llums la pintura dels arbres i ella i va intentar atansar-se-li i
de veres el va acollir i li va dirperdone em pot dir l’hora //un
moment les 8:30 gràcies qui diu que la primera trobada és la més
difícil menteix [17-VI-2002; 10:06 p.m.] des de sempre tots els
meus mots tenen una capacitat d’envolament sobredimensionat i
idiota i un suposat messianisme vital que estratifica tot intent
d’autoreconeixement que ara me n’adone de la meua naturalesa en
aquest món i no reconec el sentit d’aquest encabotament d’aquest
fer i fer en què obstinat m’encapritxe realment faig una retòrica de
la derrota una contínua desfeta una vergonya infinita una
ingenuïtat-mort una referent resposta ensangonada bruta literatura
de la merda fundada en la més estricta insatisfacció retorne al
5Quan els núvols estan a terra - Josep-Carles Català
retorn continue pels carrers sentint-me jo al costat de tantes coses
tants papers tantes errades tantes punyalades perquè sóc un mascle
destinat al més complex anihilament material metempsicosi de la
deixalla no la va perseguir va menjar en l’únic local on feien paella
gratis aprofitant el dia de portes obertes va anar al lavabo es va
rentar les mans i es va veure com sempre a l’espill va pixar va donar
les gràcies el carrer estava buit pensava i de sobte algú li va etzibar
amb un pal en la cama dreta un cop que el va deixar ajagut en la
vorera indefens mentre li enviaven una pluja de violència
desraonada tossia sang més ja no en tenia el seu cos com un ninot
de drap esperava l’ajut de l’ambulància mentre vomitava el dinar el
periodista li va preguntar si havia reconegut els agressors ell
contestava que era nou a la ciutat vostè no té cap document que
l’acredite és estranger? gregori estava una mica desconcertat com
contestar totes aquelles preguntes em dic gregori i estic cansat el
periodista –Pol- se’n va anar no molt content de l’habitació abans
que l’infermera li recordara que estava prohibit el pas a tota persona
aliena a l’hospital durant la quarantena i gregori va poder descansar
durant uns dies fins la visita eren dos homes d’edat madura vestits
un ensems l’altre amb unes americanes i corbates obscures que el
van desvetlar [18-VI-2002; 6:39 p.m.] mentre un l’agafava pel coll
l’altre el fitava fixament coneix algú que el puga identificar
materialment per mirar d’aturar els tràmits d’expulsió espaià la
ment els moments suficients sí una noia que viu al número 7 del
6Quan els núvols estan a terra - Josep-Carles Català
carrer de trafalgar// està segur de la validesa de la informació//
segur mentre veia les seues ombres esvaïdes lla el llindar va intentar
d’emprendre un sospir no de desesperació però tampoc d’esperança
ni d’alleujament encara que en moments límits de la necessitat-
virtut no podem judicar els humans en les decisions límits més enllà
d’una prova de foc d’una reacció provem de judicar en la realització
d’una acció pausada el tremp humà allò valuable s’estima en els
moments de major calma on no hi haja necessitat ni peremptorietat
on el ritme suau...
les ones i la via enllà com una densa fita
la narrativitat de l’estrany és impossible dins d’una
retòrica de la goludesa cada paraula representa el guany
mires els blaus què detenta el vidre opac de després
d’una professionalitat on es conta cada unça cada pedaç
de realitat en relació amb uns capritxosos donats
què es dins del ganivet la vida i aquest sol upsidedown
i subtilment basats ens uns termes vàlua és la paraula
correcta en el seu ordo no hi ha convenciment perquè ells
creuen amb la bena en els ulls en eixa veritable fe juntura
classista
real
lluita
de
classe
descarnada
convenciment estètic en el valor i una deïficació
coma somàtica en el dol contesten els lladres de somnis
7
lluitaQuan els núvols estan a terra - Josep-Carles Català
d’una cosa somorta que toquen un cadàver sempre apunt
per a la luctuació dels valors de vida sense
no respon cap i la sang ja no corre
baixa rere les línies del front
com en un desig de fugida
com una por atàvica
en
sentir
eixe
crit descomposat
d’aquell qui no sent amar o no el deixen
atssssojcsn
jewufyhdhvpyu9ew
eiu23r97ihdfjhciuqw
diuydqijahqiuqwd kjsdaiu el fil del silenci el va fer adormir-se per fi
aquella llarga nit pensant en la tornada o l’encontre i la negror
estreta de tot allò que començava a entendre violentament [19-VI-
2002; 10:49 p.m.] quina hora és mentre desenteranyinava les
foscors adela em diuen gregori// ja ho sé m’ho han dit els
agents//una mica antipàtics aquests tipus // sempre ho són//
m’han cridat perquè deien que em coneixies// et vaig veure un dia
quan eixies de ta casa no sabia on parar// no em dónes
explicacions els d'immigració necessiten que certifiques la teua
identitat jo puc acollir-te per uns dies està dins la llei m'han dit que
t'han agredit// no sabia que la gent es pegava per ser igual// així
va el món //oblidem-ho però doncs bé gregori quan et donen l’alta
8Quan els núvols estan a terra - Josep-Carles Català
vindré i estaràs un temps en el meu pis de soltera fins que tot
s’arregle adéu i en el cap de gregori una corrua de desitjos es van
barrejar amb el seu adéu en el paper es va enregistrar com en un
film tota aquella vivència tota aquella conversa cada imatge sense
punt la il·lusió i els seus fruits el voler narrar amb la senzillesa allò
complex amb unes paraules nuetes almenys sense arrelament tota la
mentida nítida en els ulls les impossibles i estúpides nafres de les
fames i el diner ballaven amb la ximbomba no se n’adonava que
quan menys més i dins la calcomania d’aquella fatal història
començava de dibuixar-se se li acudien a la ment mil fantasies i tal
volta la major part es perdrien serien esborrades o reciclades en una
altra narració és sobrer el patetisme
la vida ja us en donarà
oportunitat
i d’un salt el va despertar el metge que li donava l’alta [21-VI-2002;
9:08 p.m.] el cotxe amb que el va arreplegar va estacionar al jardí
llindant de l'edifici de l'hospital ella es va quedar una mica sorpresa
i les maletes? //no en porte i va muntar en el seient ella va
preguntar et molesta que fume// no (encara que hi ha molèsties que
el sexe fa esberlar) a canvi li va mirar les cames no es que siga
especial tot el que dic aquesta comèdia humana suspesa sobre
personatges susceptibles de carn podria acarnissar-se en certs
espectacles la luctuositat dels quals és més que clara la solitud del
meu punt de vista parcial pot ser injusta no us ho negue tal volta
9Quan els núvols estan a terra - Josep-Carles Català
siga fruit d’una experiència no va poder dissimular l’erecció
consegüent que ella naturalment va observar van arribar
impacientment al número 7 va aparcar el cotxe i en entrar
apressadament a l’apartament adela va anar al bany perdona
gregori ara te mostraré el pis no res una mica més tranquil·la i
alleujat van començar la visita un dormitori un bany cuina
menjador bàsic ja sé que és poca cosa però per a una soltera va
accentuar infinitament la darrera paraula són quasi les dues si vols
puc fer el dinar va dir adela van follar després de dinar ell no la va
tocar tan sols va donar instruccions perquè adela es tocara i es
masturbava i mentre el veia nuet i erecte una mica grec ella
s’escorreguera desitjant que li ho fera va tocar el telefonet de la
porta però no ho va poder evitar i el desig de gregori fou més fort
van tocar les deu i ella li va proposar de sopar i així aprofitaven per
parlar [23-VI-2002; 9:37 p.m.] (naso magister erat ---- bella mihi
video bella parantur) sóc mestra de literatura en un institut tinc
quinze dies de vacances abans et dec explicacions –li va contar la
història que tots coneixem- no pot ser –va dir adela- portes tota una
vida tancat però no tenia nocions sobre el que era tot per a mi la
llibertat era estar-me allí i prou vull dir-te una cosa dis-me-la
gregori vull que et quedes amb mi
jo també adela i es van amar tota la nit fins que el telefonet els va
interrompre [24-VI-2002; 9:20 p.m.] els goril·les van destrossar
aquelles jornades amoroses la persecució en la literatura és un tema
10Quan els núvols estan a terra - Josep-Carles Català
quasi paranoic un tema però interessant des de molts punts de visió
només cal que focalitzem la moral creada per aquest diguem-ne leit
motiv circular la sensació que algú o alguna cosa més o menys justa
et judica aquesta és l’essència d’una persecució una volta serà eixa
cosa –sí o no- justa un deute un assassinat la gelosia
instrumentalitzat en les forces policials l’església un estrat social
determinat amb una sensació de culpabilitat indiferència o
perplexitat el que és clar és que la seua complexitat dóna joc i més
que donar joc és una realitat gregori tenia por no sabia si obrir o què
fer adela el va tranquil·litzar potser serà el llogater però en sentir la
veu d’aquells dos ja va saber que anaven pel seu gregori immigració
el va besar als llavis i li va dir salta per la finestra del darrere que hi
ha una –vella rovellada i en desús- escala d’incendis apressa hi va
haver un moment de silenci vaig darrere teu els nervis atenallaven
el pas del gregori que no mirava enrere no sabia com es baixava
però la precipitació per una volta es va aliar i en tocar de peus a
terra va notar una frenada violenta rere seu va sentir com la sang
dins seu es coagulava va tombar el cap va engolir i del seient dret del
conductor va eixir un cap simpàtic que el va saludar fent-li un gest
perquè hi pujara sóc el periodista que et va fer aquelles preguntes en
l’hospital el Pol no faces preguntes em pense que el nostre viatge
serà llarg i tindrem temps per a tot van esperar cinc minuts sense
dir-se res com si sapieren que la porta s’obriria i entraria ella
deixant un nuvol de boira entre ells i aquells caraagres dos [8-VII-
11Quan els núvols estan a terra - Josep-Carles Català
2002; 9:38 p.m.] li va agafar la mà i no li va preguntar res mentre
totsdos miraven avant qui sap si en cerca de qualque cosa i Pol els
assegurava que podien descansar i que se’n fiaren d’ell i que
coneixia un lloc segur mentre les rodes arribaven a la seua
destinació els va despertar la nit s’havia enrogit portaven deu hores
dormint és el refugi d’uns contrabandistes que vaig entrevistar l’any
passat almenys tardaran unes hores en localitzar-nos són molt
eficients els satèl·lits però podrem dutxar-nos i menjar alguna cosa
el cotxe va aparcar enfront d’una porta d’entrada sumptuosa per a
una casa aïllada en el desert en Pol es va traure les claus de la
butxaca i van entrar gregori va anar de cap a la dutxa mentre adela i
en pol en una conversa de cinc minuts per què ho fas tot açò com a
periodista m’agraden una mica els impossibles vosaltres sempre
busqueu un benefici no no m’ho crec doncs t’ho has de creure i van
veure els dos de les seues tasses de cafè segellant la discussió el
gregori va eixir de la dutxa i va convidar l’adela perquè es dutxara
però ella es va negar [ 9-VII-2002; 10:09 p.m.] mentre ella eixia de
l’aigua gregori va agafar la tovallola usada per ell per eixugar-se i va
eixir del bany per vestir-se eren les vuit i mitja del vespre mentre
eixien en el cotxe cap a qui sap on ningú els reconeixera en Pol sabia
–perquè havia treballat en el periòdic local- que en aquella regió –
mig entre pujols i llacs artificials edificats pel govern- hi havia
tranquil·litat una mica deixats de la mà de déu que els facilitava el
camuflatge aprofitant que tornava aquell vell periodista que havia
12Quan els núvols estan a terra - Josep-Carles Català
fet fortuna a ciutat tindrien excusa i sustent el que més va sobtar
adela d’aquell poble és aquell caràcter somnolent de les antigues
pel·lícules dels carrers quan s’estilava aquell cinema de la diàspora
rural existencial es va quedar bocabadada com un nen que coneix
un paisatge estranger rere el vidre del seient dret de l’autocar
il·lusionant els ulls verds amb cada arbre o casa o el cel o aquella
vella en el porxo o les deixalles de feia deu setmanes en Pol els va dir
que no es preocuparen de res que ell ho solucionaria tot en mitja
hora i va eixir del cotxe el gregori com empès per un impuls la va
besar amb molta força i es va abaixar els pantalons mentre ella es
llevava la camisa d’ell i seua i esperava que li arrabassara els seus
pantalons i es van tombar totsdos al llarg del seient i com van poder
unint-se tots dos i així es va obrir la porta del davant però es va
tancar amb un tímid somriure que els va deixar temps per
consumar al cap d’una hora va tornar i en Pol els va comunicar que
ja ho tenien tot enllestit un lloc tranquil per a ells dos i la casa de
l’ex-director del periòdic local per a ell es quedarien una setmana la
discreció era absoluta un article d’investigació sobre l’estat real de la
fauna aquàtica reintroduïda per l’estat en els llacs artificials l’adela i
el gregori es van mirar amb més que desig [12-VII-2002; 9:36 p.m.]
aquella cabana era perfecta mentre en pol enllestia els papers
d’immigració per a ell van fer l’acte des que van arribar una mica
recelosos dels goril·les però segurs que els passava cosa bona
13Quan els núvols estan a terra - Josep-Carles Català
oiiiiwqssssnnnn fi fi insegur però tremolant no sé si és final o altra
cosa josep-carles català-castelló
14