LA RECREACIÓ DE L'IMPOSSIBLE

no es pot recrear una cosa que en la seua creació ja no hi és   aquest pensament lògic podria encapçalar qualcun periclitament lògic i argumentatiu però no és així i es pot explicar de diversos modes   un d'ells podia començar dient que la vida com a eix de tot i per tant d'eixa recreació i d'eixe impossible ensems fabrica conceptes la dificultat dels quals els fa inintel·ligibles en matèria expressiva i verbal són abstraccions vull dir que s'ensumen matèries erràtiques que l'esser humà no ha sabut de dir completament  per sort per a la col·lectivitat i per a l'especulació és això tan vulgaritzat en els interrogants existencials   que ningú no es planteja  és clar!!!      un altre consistiria en recrear un món constret d'impossibles un aital atabalament que descrearia-desjuntaria i construiria un esplet de fugues diverses   o un altre s'iniciaria amb l'explicació de la màcula original i el desterrament de les terres primigènies o la dispersió llegendària babel·lica (però això són altres calces)    o fins i tot la dinàmica d'una societat dominada pels déus pagans  del diner que organitza el món en benefici propi i l'explota a pler fins a potser autodestruir-lo   bé    m'enteneu    són coses de barris

en la meua recreació de l'impossible em serviré dels elements i explicacions de tothom per ajuntar el que

podria ser una difícil explicació del fenomen    un pensa que les coses d'aquest món van com van perquè sí o siga per una fatalitat extrínseca si voleu per oligarquia o per l'oligarquia més insigne de la Humanitat    aquests fils són més importants per la seua existència que pel fet raonable que algú els manipula   la seua existència ens revolta i ens posiciona bèl·licament front a una transgressió de la nostra voluntat per això va morir Déu perquè rompiem amb la voluntat les mordasses de la nostra vida  (llegiu Nietzche ara que la [...]










[...] importa i que tanmateix es vol solcat per una inconsciència -que bombardeja el que ell diu la utopia- pretesament fonamentada en una veritat de fets que tant parteix en la ignorància i acaba en la inoperància no deixar (de) fer reS
no cal fer molt per reclamar un lloc en l'Olimp    combrega amb les seues costums immediatament seràs coronat    un món en el qual cada vegada menys es baraten les coses fins l'extrem de competir per elles  és un món boig o almenys tocat de l'ala    cada somni  en no ser matèria comerciable rep el títol esotèric del més enllà i amb una carassa greu se'ns ens riuen i ens despatxen   però el desànim no és un fet que compta molt per a la intel·ligència que sap el ritme de les coses i mesura els esforços    seria un total desgavell enfrontar fins al punt de descavalcar  lliçons difícils de comprendre per a la imaginació  mes lentament assumibles