València, sempre València ens quedarà amors

Tal volta, vós i vós, amb eixos elegants esguards

me féu plorar el cor d'emoció

un cor que com a un va

-i-

ve es clou i desclou

esclatant com un migdia d'hivern etern

que resseguisc amb un rastre de pols d'estels universals

que em fan tremolar el pols quan escric el poema

tal vegada hi estic ben viu

tal volta encara més viu i tot

a la millor un nou cant ens retrobe a la prima-vera més vella de totes les albes

...on vàrem començar...

...on recomençarem amors...

a aquella València en què mai no us oblidaré estimats/des

la Ciutat eterna de l'amar i l'estima...