NÀIXER

a aquells/lles que comencen a somniar

tant de somni tant tant... en la cruïlla: decidir o indecidir ara un pas ara un altre i veig la llum

eixa llum que no m'enlluerna com l'afartament de vosaltres ignorants afartats i fartons de sexe i

violència la veig sííííí allí com naix petitona petitona un'esma en cad'ull un somriure amb el cos

un no-sé-què: amistançat per suposat!!! però en els ulls un aclucament bonic un rebotre de colors que me fa

distraure de tot allò innecessari com te dius flor meua? que t'am te dic en aquell incert moment de

trobar-nos que am eixa causalitat dictada pels Déus i eixa sort de camí que veig amb tu...

mira la lleixa dels meus ulls com s'asserena com s'il·lumina infinita en veure't passar en veure't

asseguda en aquell bar mentre balbs els peus entropessen amb l'aire eteri i el meu fum de cigar

espeta l'alambic de l'esperança tu me fas vore l'impossible possible dels teus ulls i la teua serena presència ets com

un naixement inexplicat síííí isc a la llum a l'impossible i em dic: calleu buiracs!!! sagne amb la mar ara

eixa cosa salada que'm regala viva com una penyora en llàgrima hi han coses però com un roc que

sempre cauen: lo meu amar sura tanmateix com l'èter amb teories relatives en un espai donat al

pes eixe pes tan greu i seriós com és l'amar te veig en la veu com un compàs multicolor i llampant

cada'un representa la frustració de no poder-te dir mes ets tan plural i rica en la teua saviesa gnota

qu'admire la teua silfídica bellesa i no engavanyen els erros ENRIQUEIXEN en l'instant en què tot

no desapareix i sols quedes tu amor perfeta més més amunt on ningú --sols qui tu i jo sabem i volem-- ni podrà vore el que tu

ets amb mi (invidents de l'evidència que nafra en mi) però les teues nafres són com la merenga en boca

tanta meravella com no me pot colpir?!!! cometria la injustícia (i el lloc) tu certa jo utòpic mes

CERTAMENT T'AM MOLTÍSSIM!!! :) com quan veig passar les oronelles i el verd del taronger

acarona suau els meus trajectes ciclistes pel terme saforenc i els fèrtils bancals me recorden que tal

volta no escriga les millors lletres dels segles que poc és poc i prou!!! que puc fer per a ser poc si no puc!!!

quan veig enaltir la teua joia brindant-me al sol la copa daurada del teu somrís vull meravellar-me de

teua meravella essencial orgànica ben feta front a mi egoista inútil egocèntric capquadrat??? però

com no ho sóc sols te dic

t'am al·lota!!!